9/12/08

Les pintures rupestres i l'educació

Han aparegut dos interessants articles a la revista digital Arqueoweb. El primer article és sobre el valor de l'educació patrimonial de les pintures rupestres. Més informació a Dialnet .
El segon treball publicat està relacionat amb la valorització i importància de la conservació del patrimoni cultural de les pintures. Més informació a Dialnet

9/9/08

Presentació del joc de les pintures: Nosaltres caçadors

Aquest diumenge 14 de setembre, coincidint amb el dia de la "Paella d'Ulldecona" a l'Ermita de la Pietat, hi haurà una jornada de portes obertes al Centre d'Interpretació d'Art Rupestre i es presentarà el joc interactiu Nosaltres caçadors com un nou exemple de la capacitat d’integració de les últimes novetats tecnològiques al camp del patrimoni i, en concret, al món de l’art rupestre.

Portes obertes al CIR

El proper 14 de setembre, coincidint amb el dia de la "Paella d'Ulldecona" a l'Ermita de la Pietat, hi haurà una jornada de portes obertes al Centre d'Interpretació d'Art Rupestre i a l'Alberg de l’Ermita. A partir de les 10:30 es podrà accedir a aquests dos espais situats a l'Ermita de la Pietat, que en els darrers anys han fet de l'ermita un dels santuaris més atractius de les nostres terres.

Us copio la informació que m'ha lliurat el seu director: Agustí Vericat:


HORARIS: - CIAR; de 10:30 a 14:00 h. - ALBERG; de 10:30 a 14:00 h.
PRESENTACIÓ “NOSALTRES CAÇADORS”
Aprofitant aquesta jornada de portes obertes tindrem l’oportunitat de presentar el joc interactiu Nosaltres caçadors com un nou exemple de la capacitat d’integració de les últimes novetats tecnològiques al camp del patrimoni i, en concret, al món de l’art rupestre.
Una aposta de l’Ajuntament d’Ulldecona per la innovació en la presentació i la difusió del patrimoni a través de nous formats tecnològics en els que la participació del públic es converteix en un element més de l’aprenentatge i la comunicació.
Nosaltres caçadors és, també, una fórmula interactiva pionera a Catalunya per explicar i apropar-nos al sentit de la representació de les pintures rupestres llevantines de l’Abric número 1 d’Ulldecona, i dels sistemes i les estratègies de cacera durant el període postpaleolític.
Aprofita l’oportunitat de gaudir d’una nova forma de conèixer el conjunt d’Art Llevantí més important de Catalunya.
CREDITS “NOSALTRES CAÇADORS”
Execució i coordinació:
Ajuntament d’Ulldecona
Idea, desenvolupament i continguts:
Laboratori de cultura. Barcelona Media-Centre d’Innovació
www.barcelonamedia.org
Desenvolupament tecnològic:
Grup d'Experimentació en Comunicació Interactiva (Institut Universitari de l'Audiovisual, Universitat Pompeu Fabra.
Assessorament científic:
Agustí Vericat, Director del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Abrics de l'Ermita
Ramon Viñas, Investigador de l'IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

22/8/08

nous escrits

Nous treballs a la revista Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria y arqueología,

Són els treballs de Thomás Heyd i es titula: "Estética del arte rupestre: trazo en la roca, marca del espíritu, ventana del paisaje".

L'altre s'anomena: "El conjunto rupestre de Bacinete, Sierra del Niño, Los Barrios, Cádiz: primeros resultados". de Mónica Solís Delgado.

I "Las pinturas esquemáticas de la Cueva de Victoria (Rincón de la Victoria, Málaga): propuesta interpretativa del friso A" de Rafael Maura Mijares, Pedro Cantalejo Duarte, María del Mar Espejo Herrerías.

30/7/08

Cuadernos de arte rupestre

Ha sortit el nou exemplar de la revista de Cuadernos de arte rupestre de Moratalla, amb diversos articles interessants:

En el recuerdo. F. Jordá, A. Beltrán, E. Ripoll y P. Acosta y los orígenes del Arte Esquemático
Mauro Severo Hernández Pérez


Mª Rosario Lucas Pellicer (1937-2004) y su aportación al estudio e investigación del arte rupestre en la meseta
Juan Antonio Gómez-Barrera

Compléments aux plaquettes gravées d'Enlène
Robert Bégouën, Jean Clottes

Os períodos iniais da arte do Vale do Tejo (Paleolítico e Epipaleolítico)
Mario Varela Gomes

Nuevas dotaciones de la Cueva de Altamira y su implicación en la cronología de su arte rupestre paleolítico
Carmen de las Heras Martín, José Antonio Lasheras Corruchaga, Ramón Montes Barquín, Pedro Rasines, Pilar Fatás Monforte

A propósito del arte mueble paleolítico de la Región de Murcia
Miguel Angel Mateo Saura

Arte rupestre levantino. Su difícil dilatación: lamentables olvidos
José Aparicio Pérez

La figura humana en el arte levantino aragonés
María del Pilar Utrilla Miranda, Manuel Martínez Bea

Teatro de sombras. La modulación espacial de las figuras en el arte rupestre levantino
Juan Francisco Ruiz López

Los osos en el arte rupestre postpaleolítico español. ¿Un mito de la resurrección y de la fertilidad?
Juan Francisco Jordán Montes, José Antonio Molina Gómez

Nuevas aportaciones de arte postpaleolítico en el núcleo de la Sierra de Segura
Miguel Soria Lerma, Manuel Gabriel López Payer, Domingo Zorrilla Lumbreras

Ideología de los primeros agricultores en el Sur de Europa: las más antiguas cronologías del Arte Megalítico Ibérico
Primitiva Bueno Ramírez, Rodrigo de Balbín Behrmann, Rosa Barroso Bermejo

Últimas intervenciones en la Cueva del Castillo de Monfragüe (Cáceres): actuaciones de adecuación para la visita y revisión de sus manifestaciones rupestres
Jorge Guitián Castromil, Antonio de la Peña Santos

11/7/08

Abric I Ermites





Font de les imatges: Ramon Vinyes i Ajuntament d'Ulldecona.

L'abric I es troba a la part sud del jaciment, a 260 metres de l'abric VIII. Té uns 7 metres de llargada i 1 metre i mig d'alçada de mitjana. La superfície de la paret est està erosionada. Les pintures s'han conservat on la paret és més inclinada. És l'abric on s'han conservat més figures (unes 170). S'hi representen diverses escenes de cacera.

A la banda esquerra es poden apreciar les restes de les figures que algun dia degueren formar una composició, però que s'han degradat i només en queden algunes i en no molt bon estat.

Les figures 1, 2, 3 semblen estar relacionades amb una estratègia de cacera o vigilància. A sota d'aquests arquers hi ha restes de pintures, entre les quals es pot apreciar un cérvol? (el cap no se li ha conservat) que sembla que trepi (figura 7). A sota hi ha una parella de caprins i restes d'altres animals (el cap d'una cabra, fig. 10).

A sota hi ha un animal deteriorat amb les potes plegades, que sembla haver estat mort per un caçador, les restes del qual es troben al seu costat (figures 18 i 19). Més a la dreta hi ha altres arquers que poden estar relacionats amb la mateixa escena (fig. 17, 21,22,23) o bé les figures 21,22 i la resta 24 poden estar caçant la figura 23, que podria ser un caprí.

Les restes situades més a la dreta (figures 25-34) semblen estar relacionades amb una altra escena de cacera orientada a la seva dreta i que podria tenir relació amb el plafó principal d'aquest abric.



El fris interior dret és el nucli de figures més nombrós de tot el jaciment. (El que anomenem plafó principal). Sembla que l'estructura de la paret va inspirar els artistes perquè n'aprofitaren el relleu per crear la seva composició.

El plafó principal està format per diverses escenes que formen una gran composició la temàtica de la qual és la cacera. A la part més inferior de la imatge hi ha restes que no podem identificar.

L'escena central està formada per un ramat de cérvols que fugen ferits i són perseguits i atacats amb fletxes per nombrosos arquers. A la part superior central del plafó hi ha una figura que no ha estat identificada (56) i a sota seu una altra que podria ser un au (57), encara que és difícil assegurar-ho.

A la part dreta de la imatge hi ha quatre figures que no semblen relacionades amb l'escena principal de la cacera, tot i que són dos arquers i dos animals. Són les figures 92, 93, 94 i 95.

La figura 94 és especialment interessant, ja que és la única que només ha estat perfilada i no ha estat reomplerta. A més per la seva posició i la forma guarda certes similituds amb la figura prehistòrica de la moleta de Cartagena, de Sant Carles de la Ràpita, malauradament desapareguda.

Pintures rupestres d'Ulldecona. Dades històriques




Les pintures rupestres de la serra de la Pietat foren descobertes casualment per Joan Ruiz, de l'equip infantil d'espeleologia del Centre Cultural i Recreatiu d'Ulldecona el 31 de març de 1975. Descobrí concretament l'abric V. Van comunicar la notícia a uns membres del Grup Espeleològic d'Ulldecona: J.M. Querol i Joaquim Virgili; i aquests a Joaquim i Josep Romeu.

El 27 d'abril, el GEU realitzà les primeres fotografies. Josep i Joaquim Romeu descobriren dos nous abrics (IV i VII). Es demanà la col·laboració de l'Equip de Recerques Espeleològiques i l'Espeleo-Club de Sabadell (ECS) i es formà un grup de treball per fer l'estudi de les pintures. Els membres d'aquest grup de treball foren Ramon Viñas, Domènec Miquel, Ramon Ten, M. Lluïsa Mora, Maria Canals, Josep Romeu i Joaquim Romeu. També hi col·laboraren Josep Querol, Joaquim Virgili, Joan Ruiz, Consol Martin, Elisa Sarrià, Marc Viñas i Domènec Campillo.

El 4 de maig s'iniciaren els treballs a l'abric V. Es tractava de calcar, fotografiar, prendre anotacions i fer un aixecament topogràfic dels abrics. Es localitzà l'abric VIII. El 10 i l'11 de maig es descobriren els abrics I, II i III, que foren calcats i topografiats els dies 17, 18 i 19 de maig. Els treballs de prospecció donaren com a resultat la descoberta de l'abric VI i els dos abrics de la partida Esquarterades. El 27 de desembre de 1975 es donà per acabada la campanya. Posteriorment, el 1980 es descobrien l'abric V exterior i el IX.

Els abrics es protegiren i alguns es tancaren (I, II, V i VIII). L'any 1996, el conjunt va ser inscrit al Registre General de Béns d'Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol, amb categoria de Zona Arqueològica. El 16 desembre de 1997 el prehistoriador Jean Clottes va visitar el conjunt, comissionat per la UNESCO, en el marc de les inspeccions que va fer per informar-se sobre l'expedient perquè les pintures de l'arc mediterrani de la península Ibèrica fossin declarades Patrimoni de la Humanitat.

El 30 d'octubre de 1998 dos equips científics, un de la Universitat de Barcelona (Josep M. Fullola i Pericot i Joan Salvador Mestres) i un altre del Servei d'Arqueologia de la Generalitat (Ramon Ten, Josep Castell, Joany Vianney), dirigits pel professor Paul Pettitt, de la Universitat d'Oxford es van desplaçar al conjunt rupestre per extreure mostres de pintura per sotmetre-les a l'anàlisi cronològica.

En la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial, que tingué lloc a Kioto entre el 30 de novembre i el 5 de desembre de 1998 s'aprovà incloure en la llista del Patrimoni Mundial l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

Localització de les pintures d'Ulldecona


Les pintures es troben en el vessant sud-est de la Serra de la Pietat, també anomenada Muntanyes de Godall. Pocs metres per damunt del santuari comença el terme de Godall. De manera que les pintures es troben al terme d'Ulldecona, a la comarca del Montsià (Tarragona).

La Serra de Godall és un massís calcari situat al sud-est de la Plana de la Galera, entre els Ports de Besseit i la Serra del Montsià.

L'abric més proper al santuari (el VIII) es troba a uns 200 m. del santuari o ermita de la Pietat. La longitud total dels abrics d'Ermites és de 260m. Aproximadament al centre del conjunt hi ha la Cova Fosca, visible des de la carretera, on hi ha l'abric V, el primer que fou descobert.

Més amunt, es troba la partida Esquaterades on hi ha també dos abrics. La línia de concavitats que alberga les pintures rupestres es veu des del santuari, al qual s'accedeix per un desviament que hi ha a la carretera de Santa Bàrbara, a uns 5 km d'Ulldecona. Les pintures es troben generalment al sostre o bé on la paret s'inclina cap a l'exterior.

10/7/08

Les pintures rupestres d'Ulldecona. Abric Ermites


La majoria de les pintures rupestres dels abrics Ermites de la serra de la Pietat d'Ulldecona es troben en el context del que anomenem art rupestre llevantí, encara que, com veurem, també hi ha algunes figures que pertanyen a l'estil esquemàtic.

La importància d'aquest conjunt de pintures rupestres ha estat reconeguda, ja que els onze abrics d'Ermites i els dos abrics de la partida de les Esquarterades constitueixen 13 dels 757 jaciments inclosos per la UNESCO en la declaració de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica com a Patrimoni Mundial.

Anirem presentant i comentant les diverses figures i la composició dels abrics més importants d'aquest conjunt d'art rupestre. Centrant-nos principalment en l'abric I, per ser el més ben conservat, el més interessant quantitativament parlant i aquell on millor es pot observar la composició de les escenes.

8/7/08

Pres. taller de pintures rupestres

Hi ha un enllaç amb una presentació d'un taller de pintures:
http://www.slideshare.net/marchese

taller de ceràmica

Hi ha una pàgina molt interessant per fer un taller ce ceràmica a l'aula: http://www.xtec.es/~aromero8/pagina11.htm

taller de ceràmica

Hi ha una pàgina molt interessant per fer un taller de ceràmica a l'aula: http://www.xtec.es/~aromero8/pagina11.htm

paleobotànica

Read this document on Scribd: paisatge i geohistòria ambiental

Pintures rupestres d'Ulldecona. Colors i materials



Els materials emprats són els habituals en les pintures rupestres llevantines: òxids de ferro i manganès barrejats amb substàncies aglutinants de tipus animal, com greix o clara d'ou.